El Focus de la setmana: BCE: Tinc una bona notícia i una dolenta.

El Focus de la setmana: BCE: Tinc una bona notícia i una dolenta.

Anchor

En la reunió del dijous 10 de març, el BCE va adoptar noves mesures expansives de política monetària, anunciades per boca del seu president, Mario Draghi. Aquestes mesures persegueixen combatre la baixa inflació i potenciar el creixement econòmic de la zona euro.

La bona notícia

Les mesures consisteixen, en resum, en tres actuacions:

  • Pel costat de les compres d'actius, augmentaran el volum fins als 80.000 milions d'euros al mes, en lloc dels 60.000 vigents. A més de comprar als mercats de deute públic i de cèdules hipotecàries, la novetat és que també podrà comprar bons emesos per empreses, sempre que compten amb qualificació creditícia de grau d'inversió.
     
  • Pel que fa al sector financer, el BCE penalitzarà encara més els dipòsits de les entitats financeres, carregant-el 0,4% d'interès anual. Amb aquesta mesura, el BCE pretén que els bancs del sistema financer de la Unió Europea prestin més diners a famílies i empreses.

  • En la mateixa línia, i com a novetat, introdueix un programa de finançament condicionat a concessió de crèdits (Long-Term Targeted Refinancing Operations) mitjançant la qual pagarà l'interès del 0,4% als bancs que li demanin crèdit fins a 4 anys. D'aquesta manera premia les entitats que concedeixin crèdit mentre castiga les que no ho fan.

La mala notícia

En aquest món al revés, en què pagues per dipositar diners i et paguen per demanar crèdit, sembla clar que alguna cosa no funciona com hauria. Les distorsions sobre l'assignació d'actius per part de l'inversor, que ja s'arrosseguen des de fa temps, no ajuden a que aquestes mesures aconsegueixin l'efecte pretès, ja que no rebaixen la incertesa sobre l'estat real de l'economia, factor clau perquè hi hagi confiança i es prenguin decisions d'inversió i consum amb més base racional.

En la seva compareixença, Draghi va reconèixer que l'economia de la zona de l'euro no va pel bon camí. Així, el BCE ha rebaixat la seva previsió de creixement del PIB de l'Eurozona en -0,3%, passant d'un creixement esperat del 1,7% per al 2016 a l'1,4%, però amb una taxa d'inflació de tan sols el 0,1% en lloc de l'1% previst anteriorment. També baixen les xifres de creixement i inflació esperats per 2017 i 2018.

Això, en termes plans equival a admetre que la zona euro s'estanca i que, malgrat les mesures preses fins ara, no s'aconsegueix generar la inflació desitjada.

Futur incert

Els efectes d'unes pobres expectatives d'alça de preus o d'inflació són en general dolents per al creixement econòmic, ja que decisions de consum importants poden ser posposades davant la creença que serà més barat adquirir aquests béns o serveis en el futur. Això, al seu torn, retarda les inversions empresarials. Com a resultat de tots dos processos, el PIB, que en prop d'un 90% és consum més inversió, creix menys del que s'esperava.

La pregunta que cal fer és doble: tot i les proves d'estrès, ¿tan malament estan els bancs que hi ha que gairebé obligar a deixar diners? D'altra banda, si amb la quantitat de diners abocada fins ara en l'economia i els tipus d'interès a zero, les famílies i empreses no consumeixen, inverteixen ni s'endeuten ¿el problema és el cost i la quantitat de finançament o és d'una altra índole i per molt que faci el BCE no se solucionarà només amb política monetària?

Creiem que la manca de confiança, després de la crisi financera de 2008, està darrere de la debilitat de l'economia i, per molts euros que deixi anar el BCE, el comportament de famílies i empreses no canviarà fàcilment.