El Focus de la setmana: De rebaixes fiscals en època preelectoral

El Focus de la setmana: De rebaixes fiscals en època preelectoral

Anchor

Recentment i per sorpresa, el Govern de Mariano Rajoy va anunciar l'avanç de la rebaixa de l'IRPF, prevista per al 2016, amb efectes immediats d'1 de gener de 2015 per les rendes del treball i de 12 de juliol per a les rendes del capital.

Sense entrar en els detalls d'aquesta rebaixa, sobre els quals pot trobar informació completa en aquest enllaç (http://noticias.juridicas.com/actualidad/noticias/10314-rajoy-adelanta-al-1-de-julio-la-rebaja-del-i...), sorprèn com el Govern actua sobre un dels pilars del sistema fiscal, en un moment compromès de consolidació fiscal, i amb un dèficit públic encara fora dels criteris del pacte d'estabilitat europeu (el famós tractat de Maastricht que molt pocs ja recorden), base sobre la qual es va poder crear l'euro i que ara ningú (ni Alemanya) respecta íntegrament.

El precedent de Grècia
Que la mesura és essencialment electoralista està fora de tot dubte. Que ho fa després del fiasco de Syriza a Grècia, i amb el silenci aquiescent de la Comissió Europea, és un detall que no hauria de passar desapercebut per les dates i prospeccions de vot, a les que ja ens referim en altres focus, en què Espanya enfronta un possible canvi de color en la pròxima legislatura.

Pel volum del deute espanyol, no estaria Europa en condicions de tractar amb propostes populistes com ara la moralitat de part del deute i altres, que probablement tindrien efectes devastadors sobre l'Euro aquesta vegada. L'experiment grec ha tingut seqüeles, i d'això han pres bona nota Juncker i el seu alumne Rajoy. Res com un alleujament a la butxaca dels espanyols uns mesos abans de les eleccions perquè l'opinió pública prefereixi ser més conservadora i així reduir la possibilitat d'un triomf clar de Podem.

Mariano "el Generós"
Però, per què es decideix tocar "només" l'impost sobre la renda? D'entrada, cal dir que el sistema fiscal espanyol es basa en dos impostos principalment: el de la renda de les persones físiques (IRPF), que grava la renda de les famílies, i el del valor afegit (IVA), que també recau sobre les famílies i grava el consum de béns i serveis. La resta d'impostos (Societats i Especials) i les Taxes, tenen un pes relativament inferior.



En els anys recents, i posteriorment a la crisi econòmica, els ingressos públics van patir una forta retallada, més del -5% el 2009 respecte al 2008, el que va portar a un dèficit públic rècord de més del -11% del PIB. No obstant això, des de 2009 la recaptació en seu de persones físiques (IRPF i IVA), no ha parat d'augmentar, al mateix temps que el dèficit públic es reduïa fins al -7,1% de 2013.



Tot i que les bases imposables han disminuït, com a conseqüència de menor renda i de menor consum, com queda palès en aquests gràfics:





El que significa que, en gran mesura, la reconducció del dèficit públic per la part dels ingressos ha recaigut en la seva majoria a les famílies assalariades.

Mig punt de dèficit, a canvi de Podem
La rebaixa aprovada suposa, de mitjana, un 1% d'estalvi en IRPF en els trams de rendes del treball, el que aproximadament és de 4.500 milions d'euros de menor recaptació. L'estalvi per a professionals i autònoms, de 4% en les retencions per les seves factures, uns 650 milions addicionals. I pel que fa a les rendes de capital, la rebaixa d'un 1% significa uns 330 milions d'euros més.



En total, i en base a estimacions amb les dades més recents publicats, tot just 5.500 milions d'euros de menys recaptació, fet que suposa un 0,5% aproximat del PIB. Amb aquesta millora, que suposem que compta amb el vistiplau de Brussel·les, el Govern espera que els ciutadans, contents amb més diners a les seves butxaques, no el castiguin tant a les urnes i a Espanya tot segueixi més o menys igual. ¿Tot? Bé, el dèficit públic també, doncs això caldrà pagar-ho més endavant.