El Focus de la setmana: El crèdit bancari no creix

El Focus de la setmana: El crèdit bancari no creix

Anchor

Necessitem que el crèdit flueixi per consolidar la recuperació econòmica, diuen els nostres governants. Tenen raó? És viable la recuperació econòmica amb l'estat del nostre sistema financer?

Una mirada a les dades, mostra una elevada correlació entre el saldo viu de crèdit a famílies i empreses i l'evolució del producte interior brut (PIB). Segons les dades publicades pel Banc d'Espanya en el seu Butlletí Estadístic, l'evolució del crèdit (a Altres Sectors Residents) del sistema financer a famílies i empreses va aconseguir el seu màxim al desembre de 2008 i des de llavors no ha parat de baixar.

Pel que fa al PIB, com ja vam comentar en el nostre post informe de l'FMI, també la senda de creixement ininterromput que va venir registrant l'economia espanyola es va veure bruscament alterada per la crisi financera de 2008. Així, el PIB real va assolir un màxim de 1,11 bilions d'euros el 2008 per mantenir-se per sota d'aquest nivell fins avui dia.

Relació entre crèdit bancari i "economia real"

El PIB espanyol es compon del consum, la inversió, la despesa pública i el saldo net de la balança exterior. El principal component és el consum, que representa prop del 60% del PIB, seguit de la inversió i la despesa pública. El saldo net d'exportacions (exportacions menys importacions) representa un percentatge residual.

El sistema financer té, a Espanya, un paper destacat en el finançament de l'activitat econòmica, canalitzant l'estalvi cap a la inversió i el consum per la via del crèdit bancari. Així, és lògic que un període d'expansió del PIB vagi associat amb un expansió creditícia i viceversa.

Els gràfics es mostren aquesta relació directa (encara que el saldo de crèdit no està deflactat i el PIB sí) entre el crèdit bancari i el PIB. Encara que recentment sorgeixen vies alternatives al finançament bancari, especialment per a les empreses, tant per l'emissió de bons en el mercat directament per les empreses (grans) com per l'accés directe als estalviadors mitjançant sistemes de crowdlending o de préstecs directes, el crèdit bancari segueix constituint el gruix del finançament de l'economia.

Futur incert

Per aquesta raó, resulta preocupant veure que el crèdit bancari disminueix en l'actual context de recuperació de la taxa de creixement de l'economia. Des de gener a setembre de 2015, el crèdit ha disminuït en un -2,97% el que contrasta amb el creixement del PIB en aquest període del 2,7% acumulat en els 3 trimestres, (amb una taxa interanual del 3,4% ).

Les raons que estan darrere d'aquesta disminució del saldo viu de crèdit bancari tenen a veure amb canvis reguladors com ara l'augment del coeficient de recursos propis (capital, principalment) en funció de l'actiu ponderat per risc, la morositat acumulada durant el cicle alcista precedent i el despalanquejament financer d'empreses i famílies. Si continua aquesta divergència entre el l'evolució del crèdit bancari i el PIB, el creixement podria reduir-se de nou en poc temps.