El Focus de la setmana: El turisme com a factor de creixement a Espanya

El Focus de la setmana: El turisme com a factor de creixement a Espanya

Anchor

El turisme com a factor de creixement a Espanya
Arran dels resultats electorals del 24 de maig s'ha reobert el debat sobre el paper que ha de jugar el turisme en alguns municipis, particularment a Barcelona. Contra el recel que genera el turisme de masses en alguns barris i zones turístiques, s'argüeix que genera riquesa i que és un puntal de la recuperació econòmica a Espanya.

Contribució del sector turístic al PIB
Els ingressos que provenen de la despesa efectuada per turisme estranger a Espanya tenen la consideració d'exportació de serveis a l'efecte de la comptabilitat nacional. Per tant, la seva contribució al PIB permet veure l'impacte directe del turisme en el creixement econòmic. El que resulta més difícil de veure a simple vista és l'impacte indirecte que té el sector turístic en altres activitats de l'economia, així com les externalitats o costos no monetaris que genera a la societat.

De les dades obtingudes de l'INE (www.ine.es) hem elaborat aquest gràfic que relaciona els ingressos reportats pel turisme amb el PIB.



Els ingressos per turisme representen poc més del 4% del PIB. En els últims 10 anys, la seva contribució s'ha mantingut entre el 5,23% de 2001 i el 3,53% de 2009.

Segons les dades de l'INE, la contribució total, és a dir directa i indirecta del turisme al PIB, va ser el 2012 del 10,9% amb 112.035.000 d'euros.

Pel que fa al sector d'activitat de Comerç, transports i hostaleria, emmarcat dins dels serveis, el seu pes en el PIB s'ha mantingut més o menys constant, al voltant del 20% en els últims 10 anys. Els serveis representen gairebé el 70% del PIB espanyol en l'actualitat, des de poc més del 60% de 1995.



En l'àmbit de les activitats del comerç, transport i hostaleria cal tenir en compte l'anomenat "turisme intern", és a dir, el generat pels espanyols que fer turisme al seu propi país.

La desigual distribució del turisme a Espanya
L'aportació del turisme al PIB a Espanya no es distribueix uniformement ni en el temps ni en l'espai. Hi ha una elevada concentració de l'arribada de turistes en els mesos de juliol i agost el que anticipa que Espanya és una destinació bàsicament de turisme de vacances associat al sol i platja.



De la mateixa manera, el turisme es concentra en unes poques comunitats autònomes. Així, les destinacions de costa concentren el 84% del turisme i dels seus ingressos en tan sols 5 comunitats autònomes, sent Catalunya la que té més quota amb més del 25% dels turistes vinguts a Espanya en 2014.



A nivell d'ingressos, segons la informació de l'Idescat (www.idescat.cat), la despesa efectuada pels turistes estrangers a Catalunya el 2014 va ser de 15.131.000 d'euros, fet que suposa un 24% del total de la despesa, de manera que el turisme arribat a Catalunya en 2014 va gastar una mica menys que la mitjana del turisme de tot el país. Madrid registra la despesa diària mitjana més alt, seguit del País Basc, mentre que a la Comunitat Valenciana és on menys es gasta per dia d'estada.



El turista espanyol, més generós que el visitant
Les dades del Banc d'Espanya i de la Subdirecció General de Coneixement i Estudis Turístics del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme permeten elaborar, amb les limitacions de la informació disponible, una radiografia del turista espanyol quan viatja a l'estranger. Val la pena esmentar que la detracció al PIB (equival a importar serveis de l'exterior) és d'al voltant del 2%.



En 2014, 11.782.715 desplaçaments a l'exterior amb una estada mitjana de 9,3 dies, van significar una despesa en turisme per part de residents a Espanya d'uns 13.665.000 d'euros. La despesa mitjana per desplaçament va ser de 1.160 euros amb un dispendi mitjà diari de 124,70 euros.

A la taula següent podem veure la despesa que fan és Espanya els turistes estrangers segons el país d'origen, i extreure algunes conclusions.



Una primera conclusió directa és que els turistes espanyols gasten més que el que aporten els britànics quan ens visiten, per exemple, tot i que aquests ens superen en nombre.

D'altra banda, sembla que hauríem de fomentar el turisme des EUA, Suïssa o des de la Xina perquè la despesa mitjana diària supera clarament al de la resta d'orígens, encara que caldria veure si amb un increment de visitants d'aquests països no disminuiria la seva despesa mitjana .

En qualsevol cas, en termes d'eficiència, sembla que si el turista espanyol en terme mitjà és millor visitant que el turista mitjà que ve a Espanya, almenys en la despesa que porta a terme, potser valgui la pena fomentar el turisme intern en detriment del que té per origen els països amb menor despesa mitjana per turista (França, Bèlgica i Països Baixos).

El cost social del turisme i la taxa turística
A la vista de les dades anteriors, i la constatació que Espanya rep en un any més turistes que habitants té el país i que no es reparteixen per igual ni en el territori ni en el temps, cal preguntar-se pel cost que representa tal invasió a els llocs en què es concentra.

A més de la necessitat de dotar-se d'infraestructures per acollir convenientment tal quantitat de turistes, la gestió dels residus generats i de la neteja i ordre públic requereixen de pressupost que, de no existir aquest turisme, probablement tindria altres destinacions.

Malgrat el rebuig inicial del sector turístic en gravar amb una taxa les pernoctacions, no sembla que la seva introducció, almenys a Catalunya, hagi afectat al nombre de visitants ni al negoci que generen.



Segons les dades de Ia Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, el 2014 es van recaptar gairebé 41 milions d'euros per aquest concepte, més de la meitat a la ciutat de Barcelona. El sector hoteler va recaptar prop del 80% de la taxa. L'import mitjà per turista a 2014 va ser de 2,43 €, el que sens dubte no ha de suposar causa perquè disminueixi el turisme per la introducció d'aquesta taxa.

Per extrapolació, aplicar una taxa mitjana similar al total de turistes que van visitar Espanya el 2014, significaria uns ingressos públics d'uns 158 milions d'euros, equivalent a la inversió anual mitjana a la xarxa de ferrocarril de rodalies a Catalunya entre 2008 i 2011 segons el Govern d'Espanya; xarxa que per cert fan servir multitud de turistes per desplaçar-se entre Barcelona i els seus destins de costa a prop de la capital.

En canvi, l'aplicació de la recaptació per la taxa turística a la millora de serveis públics sobre els quals impacta el turisme i que es financen normalment mitjançant els impostos dels ciutadans residents, pot tenir un impacte que minori el cost social del turisme, en especial a les zones de major aglomeració i sobrecàrrega de les infraestructures i espais, com ara les zones de costa i les grans ciutats.

En resum, el turisme contribueix al PIB espanyol amb prop d'un 10% entre impacte directe i indirecte, el que sens dubte és un factor positiu per a una economia espanyola en hores baixes, però tampoc ha de magnificar per la seva elevada volatilitat ia les externalitats que comporta. A Espanya, la creació d'ocupació estable és una prioritat i el sector turístic dóna feina a poc més de 2 milions de persones, dels quals 1,7 són assalariats.