El Focus de la setmana: La demonització de les SICAV

El Focus de la setmana: La demonització de les SICAV

Anchor

Aquesta setmana Ciutadans ha presentat una proposició no de Llei al Congrés dels Diputats per endurir el tracte fiscal a les Societats d'Inversió de Capital Variable, més conegudes pel seu acrònim SICAV.

La proposició, en línia amb el pacte de governabilitat subscrit amb el Partit Popular, conté dues mesures. La primera, donar el control sobre el compliment dels criteris per aplicar el tipus especial de l'impost de societats de l'1%, el mateix que s'aplica als fons d'inversió, a l'Agència Tributària en detriment de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

La segona proposta és que, als efectes de determinar la quantitat d'accionistes per a la consideració d'institucions d'inversió col·lectiva, només es computen aquells que detenten més del 0,55% del patrimoni.

SICAV i fons, només canvia l'embolcall

Els fons i les societats d'inversió han d'assolir una difusió mínima de 100 partícips o socis abans d'un any des de la seva constitució i mantenir-la en el temps perquè siguin considerats institucions d'inversió col·lectiva. La condició de partícip o soci s'adquireix per la tinença del mínim exigit pel fullet del fons o SICAV, moltes vegades tan sols 1 participació o acció.

Les SICAV són, mercantilment parlant, societats anònimes mentre que els fons d'inversió són patrimonis sense personalitat jurídica. En les societats anònimes no cap la discriminació entre socis, llevat que ostentin classes o sèries d'accions diferents amb diferents drets, però sempre iguals dins de la sèrie o classe.

El fet d'exigir un mínim del patrimoni del 0,55% perquè el soci computi a efectes de difusió accionarial, implica que almenys el 55% del patrimoni de la SICAV estigui en mans de 100 accionistes. D'entrada, pot semblar raonable, però una anàlisi més profunda ens mostra la perversió d'aquesta mesura, que aconseguiria just el contrari del que pretén.

Radiografia de les SICAV

L'objectiu expressat en la proposició és que no s'utilitzi un vehicle d'inversió col·lectiva per a la gestió d'un patrimoni individual.

Segons les dades de la CNMV a tancament del segon trimestre de 2016, a Espanya hi ha 3.337 SICAV amb un patrimoni total de 31.869.000 d'euros. Més de la meitat tenen un patrimoni superior als 4,8 milions i un 10% d'elles superen els 18 milions.

Pel que fa a accionistes, les SICAV espanyoles aglutinen gairebé mig milió d'inversors, en concret 491.296 accionistes segons les estadístiques de CNMV. El 97% de les SICAV comptes amb més de 100 accionistes cadascuna i 11 d'elles tenen més de 1.000 accionistes individualment.

Discriminar al petit inversor

La inversió mitjana per partícip en fons d'inversió és de 28.261 euros. En les SICAV, la inversió mitjana per accionista és de 64.868 euros.

Sembla que les SICAV compleixen amb la funció d'inversió col·lectiva per la qual han estat creades, permetent a qualsevol inversor la inversió des imports mínims molt baixos, ja que tan sols sol exigir 1 acció com a inversió mínima. L'exigència d'un mínim del 0,55% implicaria que els accionistes haurien de fer despesa molt més elevada, en clara discriminació amb els fons d'inversió.

Això suposa, en la pràctica, apartar el petit inversor de participar en aquests vehicles, molts d'ells més rendibles i més barats que els fons d'inversió.

Per ventura no és col·lectiva una SICAV que compta amb 400 inversors, independentment del volum del seu patrimoni? I si té un patrimoni elevat, posem per cas, 60 milions d'euros, ha de nodrir principalment d'inversors de més de 300.000 euros?

Lamentablement, estem davant d'una proposició que, a més de discriminatòria, no va en la línia del que pretén evitar. Demonitzar tot un sector de la inversió col·lectiva i proposar unes mesures que el que aconseguiran és reduir l'oferta a mà dels inversors minoristes d'aquest país, és poc liberal i impropi de posicions de centredreta.