El Focus de la setmana: La màgia de Draghi ja no entusiasma al mercat

El Focus de la setmana: La màgia de Draghi ja no entusiasma al mercat

Anchor

En la seva reunió de dijous, el Consell de Govern del BCE va decidir mantenir tipus d'interès aplicables a les operacions principals de finançament ia la facilitat marginal de crèdit en els nivells del 0,05% i 0,30%. Alhora, va reduir el tipus d'interès aplicable a la facilitat de dipòsit en 10 punts bàsics fins situar-se al -0,30.

Que el crèdit bancari creixi com sigui
Aquestes mesures persegueixen estimular l'augment del crèdit a famílies i empreses a la zona euro, amb el propòsit d'incrementar el PIB i millorar la recuperació econòmica. La constatació que el crèdit encara no creix al ritme esperat pel BCE la tractem en el nostre post El crèdit bancari no creix, per al cas espanyol.

La facilitat de dipòsit, és a dir, dels diners que els bancs dipositen al BCE en lloc de dedicar a prestar, té en lloc de remuneració, un cost. Aquesta mesura implica un desincentiu per als bancs a dipositar diners al BCE en lloc de concedir préstecs a famílies i empreses, i està clar que pretén estimular el creixement del crèdit. Hi ha una relació evident entre augment de crèdit i creixement econòmic, encara que moltes vegades es dóna amb retard.

Per ara, la mesura no ha resultat eficaç. Entre les raons que contraresten es troben els augments de capital que la banca té en les noves normes de solvència (Basilea III), el procés de despalanquejament que es va iniciar amb la crisi financera de 2008, l'elevat nivell d'atur, els canvis tecnològics i el seu impacte en l'ocupació i l'augment de la incertesa pel major impacte global dels desequilibris econòmics i financers en diferents punts del planeta. A més, l'augment de conflictes magnifica aquest procés.

Més euros per comprar deute
Les mesures no ortodoxes també es van ampliar a la reunió del BCE. L'objectiu oficial de les polítiques no convencionals és augmentar la inflació cap al nivell del 2% a mitjà termini (avui molt per sota d'aquest nivell). No obstant això, aquestes mesures persegueixen abaratir el finançament per als Estats, de manera que l'augment del deute públic a conseqüència dels dèficits incorreguts després de la crisi no impliqui un gran augment de la càrrega financera en els pressupostos públics que obligui a més retallades i comprometi el creixement econòmic futur. Així, la intervenció del BCE com a comprador de deute en el mercat secundari, a raó de 1,5 Bilions (trillion) d'Euros en total, tindrà un import orientatiu de 60.000 Milions al mes fins al març de 2017 com a mínim.

Les polítiques no ortodoxes tenen un impacte directe en la valoració dels actius financers, tant de renda fixa com de renda variable, pel que la seva influència en els mercats financers és important. Donat el volum de compres i per tal d'evitar expulsar del mercat a la totalitat de participants, el BCE ha ampliat els objectius del programa de compra d'actius (Asset Purchase Program) al deute emès per entitats governamentals d'àmbit local i regional, encara que sense concretar els imports ni emissors concrets.

I als mercats no els van agradar les mesures
Els efectes de les mesures en el mercat van ser immediates: les borses europees van retrocedir un 3% de mitjana i l'euro es va apreciar més d'un 3% en pocs minuts, en el que és el moviment d'apreciació major en un dia dels últims sis anys. Alhora, el tipus d'interès del Bund alemany a 10 anys pujava 0,20%.

L'impacte en el mercat financer va ser, doncs, el contrari del desitjat. Diem el contrari perquè: 1) el cost de finançament, per als Estats de l'euro, va pujar seguint l'estela del Bund; 2) la riquesa financera de les famílies (via borsa) va baixar en poques hores i 3) l'avantatge competitiu de la divisa es va reduir. Tots aquests impactes a curt termini tenen poc efecte llevat que perdurin en el temps, però deixa clar que el BCE no té sempre al mercat d'aliat. La màgia de Draghi, doncs, sembla que es va esfumar per ara.