El Focus de la setmana: Tipus d'interès negatius. Una mesura encertada?

El Focus de la setmana: Tipus d'interès negatius. Una mesura encertada?

Anchor

El Banc del Japó es va sumar a la moda dels tipus d'interès negatius a semblança dels bancs centrals de Suïssa, Suècia, Dinamarca i, recentment, la zona de l'euro. Amb això, es penalitza els dipòsits dels bancs comercials en el seu respectiu banc central, com reserves. La mesura pretén estimular que els bancs prestin més diners a famílies i empreses, augmentar el consum i la inversió i allunyar-se de la deflació, però ¿és efectiva?

Augment de les reserves bancàries

El negoci bancari consisteix, fonamentalment, en deixar diners a un tipus d'interès superior al que es remuneren els dipòsits dels seus clients. Les rebaixes de tipus oficials han perseguit millorar les condicions de finançament per als sol·licitants de préstecs. No obstant això, els bancs en general han tendit a acumular en els bancs centrals els diners que obtenen de les facilitats de crèdit dels bancs centrals des de la crisi financera de 2008, com a conseqüència de les majors exigències derivades de les normes de solvència (Basilea III ) i de la caiguda de la demanda de crèdit final.

Gairebé una quarta part del PIB del món té origen en països amb taxes d'interès oficials negatives, tal com afirma The Economist. El tipus negatiu de dipòsit fixat pel banc central actua com un sostre per a les taxes d'interès a curt termini en els mercats de diners i per als tipus d'interès dels préstecs a tipus variable, com moltes hipoteques referenciades a l'euríbor.

Hi ha límit?

Haruhiko Kuroda, el governador del banc central del Japó, va afirmar que no hi ha límit a les mesures per flexibilitzar la política monetària. En les taxes d'interès, almenys, això és incorrecte. El límit pot no ser zero, però segueix existint.

La tendència dels economistes a creure que, amb tipus d'interès negatius, els bancs i els estalviadors retirarien els seus dipòsits i mantindrien els diners en efectiu no s'ha evidenciat per ara. A Europa, on les taxes han estat negatives durant més d'un any, s'han mantingut estables.

Per als bancs comercials, carregar interessos negatius sobre els dipòsits ha demostrat ser suportable en comparació amb el cost d'emmagatzemar de forma segura munts de diners en efectiu. De moment, no han traslladat aquest cost als dipòsits dels clients particulars, però podrien no trigar a fer-ho.

Això donarà lloc sens dubte a una contracció dels beneficis de la banca, en particular a la zona de l'euro, on el BCE aplica una taxa d'interès del -0,3% a gairebé totes les reserves dels bancs comercials.

Una alternativa són els bons governamentals assegurances i líquids, però els seus rendiments també han passat a ser negatius, fins i tot en els terminis de fins a deu anys a Suïssa.

En qualsevol cas, pot ser que els tipus d'interès negatius, a més de crear una distorsió en el procés racional d'assignació d'actius, acabin per generar més problemes que solucions. Uns bancs menys rendibles, sotmesos a criteris més estrictes de solvència, poden acabar per concedir menys crèdit contribuint a una desacceleració de l'economia en lloc de l'efecte expansiu pretès. A més, aquesta desacceleració del consum i la inversió fruit de menor crèdit bancari, podria agreujar el problema de la deflació.

Quan amb tipus d'interès baixos el crèdit no creix, és molt probable que els motius tinguin a veure amb altres factors que no només el cost financer. Potser calgui preguntar-se si els salaris, les expectatives de l'ocupació, el procés de despalanquejament creditici post-crisi, la incertesa per factors geopolítics i la demografia tenen a veure amb això.