Evolució de mercats 22 de Febrer fins 26 de Febrer 2016

Evolució de mercats 22 de Febrer fins 26 de Febrer 2016

Anchor

La possible sortida del Regne Unit de la UE va acaparar els principals titulars en els diaris durant les recents jornades. Com a conseqüència de les negociacions entre la Unió Europea i UK, la lliura va sofrir retallades i tot i que David Cameron (primer ministre del Regne Unit) es va posicionar a favor de romandre dins de la Unió, les discrepàncies i la falta de consens al país va continuar preocupant als mercats. Les dates de referència seran els dies 17 i 18 de març (eleccions al Consell Europeu), el dia 5 de maig quan tindran lloc les eleccions locals i el 23 de juny sent aquesta la data escollida per celebrar el referèndum que determinarà la sortida o la permanència en la UE.

Altres fronts podrien castigar l'evolució de l'economia europea; la crisi de refugiats i els tipus propers a zero, a més de l'aparentment oblidada crisi grega. Aquesta última va tornar a aparèixer en el focus d'atenció després de les declaracions del governador del Banc de Grècia al·ludint a la possibilitat que el creixement del PIB podria ser negatiu per a la primera meitat de l'any, ja que cal recordar que Grècia ha de retornar 2.250 milions d'Euros al BCE el 20 de juliol. Les referències que es van publicar tampoc van aportar un major optimisme després de les caigudes de l'indicador d'activitat avançat de PMI manufacturer fins a 51 des de la dada anterior de 52,3, així com la confiança del consumidor va estar en terreny negatiu i per sota de l'esperat.

Quant als Estats Units, la confusió va acréixer després de les dispars opinions d'alguns dels membres de la FED respecte a la situació econòmica nord-americana i les futures actuacions de política monetària. Les més destacables serien les de James Bullard qui va qualificar com imprudent el dur a terme una pujada de tipus amb l'elevada pressió a la baixa dels nivells de preus, mentre que Loretta Mester veuria factible una pujada de tipus al març. Pel que a dades macro fa referència, cal remarcar la positiva dada de Producte Interior Brut del 4T el qual es va situar en un +1% respecte el +0,4% esperat i +0,7% anterior.

Per contra, les referències a Àsia van ser escasses. Les dades publicades van indicar en general, un deteriorament en la situació econòmica després de les caigudes del sentiment empresarial i del consumidor a Xina i, malgrat les injeccions de capital en repos i els canvis estructurals que s'estan duent a terme, Lagarde del FMI va seguir mostrant una gran preocupació donada la necessitat de realitzar reformes que estabilitzin l'economia xinesa.

Als mercats de Renda Variable es van continuar marcant avanços del +2% en el cas del selectiu europeu Eurostoxx50 el qual va mantenir suports i va tancar entorn els 2.929, mentre que el DAX30 després d'anotar-se un +1,33% va tancar entorn els 9.513. El nivell de referència del selectiu serà el suport situat en els 8.650 el qual, en cas de trencar-se a la baixa indicaria un canvi de tendència. Tancaments positius també a Wall Street. Malgrat les males dades macro publicades, el tecnològic Nasdaq Composite va aconseguir anotar-se prop d'un +2% i el S&P500 va protagonitzar uns avanços de el +1,60% tancant en nivells dels 1.948. En la mateixa línia, el nipó NIKKEI225 va acabar la setmana en nivells dels 16.188 amb repunts del +1,40%.

Tal com esmentàvem, als mercats de divisa, la GBP es va veure perjudicada pel risc de BREXIT, la qual cosa va propiciar una depreciació de la moneda propera al 2% respecte a l’EUR. No obstant això, el dòlar va recuperar terreny respecte al seu parell de referència tancant la setmana en els 1.0931 EUR/USD (-1,80%).

Sense importants variacions en la cotització de la unça d'or. El gran beneficiat al mercat de commodities va ser el barril de Brent, el qual va acabar la setmana en nivells dels 35USD/Brent després d'anotar-se un +6,33%.