Macron guanya, Europa respira

Anchor

El focus europeu, i mundial amb el recolçament inesperat de l'ex president americà Barack Obama, va estar fixat en les eleccions presidencials franceses. Finalment, davant el temor temporal d'una victòria de l'extrema dreta, els francesos van votar per la moderació i per un President de la República de centre dreta i d'aires renovadors.

Podem dir que el més fàcil ja ha passat, ja que el difícil comença ara per al nou inquilí de l'Elisi. Em refereixo no tan sols a l'etern equilibri europeu, sinó als desafiaments interns i a la complicada situació econòmica que travessa França i que no és aliena a la de la resta de socis de la zona Euro.

Ara com ara a Macron li acompanya una millora del sentiment econòmic empresarial. L'índex PMI manufacturer està a màxims recents, en clara zona expansiva, en nivells de 55,1 quan fa un any marcava 48, indicant recessió.

El dèficit públic, en canvi, excedeix el nivell marcat pel Tractat de Maastricht, en el -3,4% i la seva balança de pagaments per compte corrent registra un dèficit del -1,1%. El deute públic ascendeix al 96% del PIB i la taxa de desocupació es del 10,1% El creixement econòmic, per sota de la mitjana europea, en l'1,5% esperat per 2017.

La demografia, a diferència d'Espanya, permet que la població augmenti de forma contínua, i no esgota ara com ara l'essència de l'estat del benestar. Encara que el flux migratori que contribueix a aquest sosteniment pugui implicar algun que un altre problema social en cas de crisi d'ocupació o d'atemptats terroristes , empenyent encara més a l'electorat cap al Front Nacional de Marine Le Pen.

Amb aquest panorama, Macron no ho té gens fàcil per crear ocupació, reduir dèficit sense pujar impostos ni reduir ocupació pública (més del 20% de la població activa són funcionaris per poc més del 10% a Alemanya segons l'OCDE) i sostenir la prima de risc sense l'ajuda del BCE.

Tindrà d'aliat al President de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, qui alleujat per no haver de fer front a un Frexit afegit al ja complex Brexit, espera pacient que el tauler europeu es configuri per escometre la reinvenció de l'Europa de l'Euro. El seu llibre blanc espera que els governants dels Estats es defineixin: més Europa, diverses velocitats, o el desmembrament a l'anglesa. Macron, ara com ara, està per la primera opció però Le Pen aguaita per si el nou president no aconsegueix canalitzar França.